La seducció és un art necessari no només en el terreny amorós sinó en molts d’altres, com el laboral, el de l’amistat, els fraternal i matern... I ho és perquè la seducció és la porta d’entrada a l’amor, tant necessari com imprescindible per al nostre benestar.

Seduir suposa ser capaç d’exhibir les pròpies millors virtuts a partir de l’impuls generat pel desig que neix dins nostre en un determinat moment i respecte la obtenció d’algú o d’alguna cosa que ens atrau. Contràriament al que molts creuen, en aquest procés, titllat sovint d’art, hi tenen més a veure la intel·ligència i la psicologia que la bellesa. Hem d’entendre, doncs, la seducció com un procés que requereix d’un conjunt de passos i consideracions que a continuació hem intentat detallar i que podem aprendre i/o millorar:

1) Pren la iniciativa.

La seducció amorosa és cosa de dues persones. Afortunadament els temps han canviat i ja hem deixat enrere el rol que atribuïa un paper més passiu a la dona i l’art de la conquesta era limitat als homes. Amb aquesta afirmació no volem negar que encara hi hagi certes diferències de gènere, però si posar de manifest que la seducció ideal és bidireccional i pot ser iniciada per dones i homes indistintament. També, que la responsabilitat de que progressi i s’acabi generant una connexió de qualitat entre ambdues persones és responsabilitat tant de l’una com de l’altra. Per tant, us animem a prendre la iniciativa quan us sentiu atrets per una persona i a posar atenció al “com” ho fareu per tal d’aconseguir l’anhelada seducció.

2) Posa en valor la teva autenticitat.

Un bon autoconcepte, estar orgullosos de qui som i què fem i saber posar en valor aquells elements que ens fan únics, resulta, sens dubte, atractiu. Les personalitats úniques i autèntiques són seductores. Per tant, cal cuidar elements com la imatge que projectem, el contingut del que diem i la seguretat que mostrem. Amb això no volem dir que haguem d’inventar-nos una espècie de personatge perfecte i atractiu que s’allunyi de qui som realment sinó treballar respecte nosaltres mateixos amb l’objectiu d’agradar-nos. Així, aconseguirem guanyar en autoestima, element imprescindible per a l’èxit de tot procés de seducció. En definitiva, per seduir als demés, primer cal seduir-se a un mateix. En aquesta línia, aprofitem per recomanar la lectura Sedueix-te per seduir d’Eva Bach i Pere Darder.

3) Assumeix com ets, amb els teus punts forts i amb aquells que objectivament no pots canviar.

Tots som com som, amb les nostres virtuts i els nostres punts a millorar. És obvi que treballar per millorar és recomanable però també ho és el fet que aprendre a estar bé amb nosaltres mateixos no passa per buscar la perfecció. La seducció passa  per ser capaç d’exhibir les nostres virtuts al mateix temps que acceptem amb naturalitat allò que no podem canviar. N’és un exemple molt clar el tema de l’alçada. Ningú pot canviar aquest aspecte físic i l’únic camí perquè no sigui una limitació és l’acceptació. 

4) Tracta a l’altra persona d’igual a igual i fes-la sentir bé.

La seducció passa per mostrar la nostra autenticitat, com hem dit, però també per interessar-nos per la persona que tenim al davant. És tant senzill com posar interès en conèixer-la, preguntar-li sobre els seus gustos i aspiracions, practicar una escolta activa, empatitzar amb ella... En definitiva, procurar generar una bona comunicació que, de mica en mica, vagi generant un vincle entre vosaltres. 

5) Sí, al sentit de l’humor intel·ligent.

Fer riure a l’altra persona no falla. Quan riem amb una altra persona, els nostres cervells segreguen uns neuroquímics (serotonina, endorfines, etc), relacionats amb el plaer i el benestar. Per això, el sentit de l’humor genera atracció. De fet, podríem dir que ens sentim atrets en general per les persones, activitats i situacions que ens resulten divertides i interessants. Atenció, però, perquè el sentit de l’humor no ha de ser tampoc una constant, perquè també arriba a cansar i perd el seu efecte si ens passem de frenada. Cal que emprem un sentit de l’humor adaptat a la persona que tenim al davant i d'acord amb els nostres valors i manera de fer, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat. Determinats acudits poden agradar molt a algunes persones i ser del tot contraproduents en d’altres.

6) Cuida el llenguatge no verbal.

Podríem dir que l’atracció és l’energia que sorgeix a partir d’un conjunt d’elements que tenen a veure no tant amb el “què” diem o fem sinó amb “com” ho diem o fem. Formen part del llenguatge no verbal elements com:
• El contacte visual és una arma de seducció de les més importants. Ser capaç de fixar la mirada als ulls d’algú que ens resulta atractiu denota molta confiança i seguretat, elements que resulten atractius. Aconseguir el contacte visual amb una persona que ens interessa, mantenir-lo durant un temps determinat i després retirar-lo amb subtilitat genera un impacte indiscutible. En el decurs d’una conversa, mantenir contacte visual ens apropa a l’altra persona, la fa sentir especial i, en conseqüència, ens apropa a ella.

• El somriure ens permet transmetre simpatia i emocions positives i, per tant, és una manera molt eficient de captivar. Quan una persona somriu assoleix el seu màxim nivell de bellesa perquè projecta felicitat i benestar i aquesta projecció genera sentiments positius en els demés.
   
• La postura. Hi ha molts estudis que relacionen la posició corporal amb determinats missatges que són interpretats per a tothom de la mateixa manera ja que formen part de la nostra socialització. Per exemple, mentre que els braços creuats mostren tancament i distància, inclinar-nos lleugerament cap a l’altra persona mostra interès i proximitat. Una posició corporal adequada, a més, potencia el nostre aspecte físic. 
   
• El to de veu. Un to de veu moderat, cuidat, que busqui connectar i acaronar és, com a mínim, agradable; i pot resultar, també, excitant.
   
• Els silencis. Saber gestionar les pauses és, també, una bona manera de mantenir l’atenció de la persona que tenim al davant, generar interès i crear expectatives. Els silencis també transmeten emocions que podem fer arribar de manera subtil a la nostra parella, acompanyats de somriures, caigudes d’ulls i d’altres gesticulacions de mans, per exemple.
   
• L’olor corporal és decisiva quan les distàncies s’escurcen. Cal cuidar i potenciar aquest element, amb una bona higiene i seleccionant una fragància agradable que vagi en consonància amb la nostra personalitat.
   
• El contacte físic subtil. Resulta molt útil acompanyar els nostres missatges verbals, corporals i de veu de petites dosis de contacte físic. Oferir una mà per baixar d’un lloc alt, acompanyar a la parella posant-li la mà a la cintura quan li volem cedir el pas o bé agafar suaument l’avantbraç per fixar l’atenció del nostre interlocutor, són petits gestos que ens ofereixen un apropament major a la persona que volem seduir. 

7) Genera sentiments positius.

Ja hem apuntat alguns elements molt útils a l’hora de generar sentiments positius, com són aplicar sentit de l’humor o interessar-se per la persona que pretenem seduir; però n’hi ha més. Convé estar atents al llenguatge que fem servir i als temes que abordem, especialment a les primeres cites. El llenguatge que utilitzem diu molt de nosaltres. De fet, si hi parem atenció de seguida veurem si es tracta d’un llenguatge positiu o negatiu, per exemple. Posar l’accent en les dificultats i esplaiar-se amb els episodis de vida traumàtics fa decaure l’estat d’ànim de qui tenim al davant i, per tant, actua com a fre per a la seducció. Amb això no volem dir que no tinguem el dret a compartir-ho tot amb la nostra parella, sinó que no ho hem de fer d’entrada. 

8) No tinguis pressa, gaudeix de cada pas.

Un error comú és mostrar les nostres expectatives i/o intencions des del principi (tenir fills, mantenir sexe...), provocant, sovint, el bloqueig de qui tenim al davant. Així, aconseguim l’efecte contrari al desitjat, frustrant el procés de seducció i allunyant-nos de l’objectiu inicial, que és aconseguir un apropament amb l’altra persona. La connexió o vincle que s’estableix durant el procés de seducció és fràgil i convé anar avançant de manera determinada però sempre tenint en compte que cada persona és diferent i que hem d’estat atents als senyals que rebem de l’altre/a per anar ajustant les nostres interaccions. Fins i tot en el cas de que l’objectiu de la seducció sigui només un contacte sexual esporàdic, no tenir pressa i mostrar-se atent a les necessitats de l’altra persona, farà que el grau de satisfacció de totes dues persones sigui major. 

9) No et mostris “necessitat/ada”!

Els termes necessitat i seducció són oposats. Si transmetem desesperació, provocarem l’allunyament de l’altra persona ja que de cop es veurà reduït el seu interès per nosaltres i, a més, podem arribar a fer-la sentir pressionada. Es tracta de que l’altra persona no percebi que la necessitem sinó de generar en ella, a poc a poc, el desig d’estar amb nosaltres. 

10) Crea una mica de misteri.

Si ets completament previsible pot passar que deixis de ser interessant. El misteri resulta atractiu a les persones, per allò de no saber sempre què vindrà a continuació... Aquesta idea no és contrària a la transparència sinó que va en la línia de continuar mantenint els teus espais, per exemple. Accions senzilles i quotidianes com sortir a passejar per la platja de nit o ben aviat al matí sense previ avís o deixant una simple nota aconseguiran trencar la predicibilitat dels nostres actes, per exemple. Emprendre un projecte nou (viatge, formació, feina...) farà que la nostra parella se senti atreta per un nou àmbit de la nostra vida i tot el creixement que aquest ens aportarà. En cap cas es tracta de fer les coses per mantenir desorientada a la parella sinó per omplir de vida el nostre temps més enllà de la parella. Estar disponible sempre pot anar en detriment de la salut de la relació i del propi benestar. 

Ja per acabar voldríem remarcar que entre l’atracció inicial i la formació d’una parella estable hi ha un llarg camí que passa per generar un vincle entre les dues persones. Podríem dir que aquest vincle pot partir d’una connexió física inicial però que només s’estableix si aconseguim una connexió emocional amb l’altra persona. També pot anar a la inversa: establir una connexió emocional a la qual s’hi acabi sumant la connexió física, necessària en tota relació amorosa. Sigui com sigui, si l’objectiu últim de l’atracció va més enllà de l’enamorament i persegueix, per tant, aconseguir l’amor, hem d’estar preparats i disposats a donar i rebre a parts iguals, a invertir un temps i uns esforços en nosaltres mateixos i en l’altra persona. Tots tenim la capacitat d’estimar però generalment caiem en l’error de buscar que ens estimin primer. Potser per no haver d’esforçar-nos tant, potser per no caure en desil·lusions... Les parelles estables es construeixen quan dues persones que s’estimen a si mateixes decideixen obrir-se l’una a l’altra per donar i rebre el millor d’elles mateixes, en benefici del seu “nosaltres”, que és molt més poderós que la suma dels dos “jo” i que es va construint de mica en mica...

Finalment, et volem convidar a conèixer el nostre mètode per trobar parella estable. Consta de cinc passos ben senzills que trobaràs aquí

Si t’ha agradat, comparteix, si us plau.