Decàleg per a l’èxit de la primera cita

Què fer i què no fer en una primera cita...

De l’Anaïs Nin, escriptora franco-americana (1903-1977) en podríem dir moltes coses i cauríem, de ben segur, en moltes contradiccions.  La seva vida amorosa va ser vertiginosa i mentre per alguns pot ser un símbol de l’alliberament sexual, per altres va ser una persona amb una addicció al sexe que no va ser viscuda com a tal per la pròpia Anaïs al legitimar-la des del seu “jo” més profund. Sigui com sigui, Anaïs Nin ens ha deixat en el seu llegat una frase que ens aporta molt:  “Les coses no són com són, sinó com som”. Aquest “com som”, si bé té una essència que perdura tota la vida no ha de ser immutable. Les persones hem d’evolucionar, aprendre, transformar-nos a nosaltres mateixes... Tot procés de canvi pot ser un punt de partida per aquesta evolució personal cap a una versió millor de nosaltres mateixos. Per tant, podríem dir que l’èxit d’una primera cita comença molt abans de que aquesta tingui lloc...

1) Saber com sóc i què vull

Quan busquem parella no ens va bé qualsevol persona. En funció del moment personal en el qual estem podem estar interessats en una relació més o menys estable. Això ho hem de tenir present nosaltres mateixos però també ho ha de saber la persona que estem coneixent. Definir els nostres interessos ens ajuda a no escollir malament, a no invertir temps en relacions que no ens poden aportar allò que necessitem en cada moment. Es tracta, en definitiva, de saber com som i què volem per poder escollir a qui volem al nostre costat i per a què... Sembla molt ambiciós però no ho és tant. A vegades n’hi ha prou en identificar dos o tres aspectes imprescindibles per a nosaltres i obrir-nos a conèixer a una persona que ens els pugui oferir. Per exemple: amant de la muntanya, que vulgui tenir fills en breu i que estigui obert/a a viure en un entorn rural. 

2) Pensament constructiu

Situem-nos en el moment previ a la primera cita. Pot ser que tinguem molta, poca o gairebé gens d’informació de la persona amb qui ens trobarem. Sigui com sigui, està assegurada una activitat mental elevada fent suposicions sobre com serà la persona, com anirà la cita, com ens podem vestir, com actuarem si ens agrada, si no... Entra dins la normalitat tenir aquest debat interior, però atenció en el to del mateix. Si el nostre pensament és negatiu, pessimista i catastròfic ens estem condicionant a que la nostra primera cita sigui un desastre. Per contra, si el nostre pensament és positiu i constructiu ens estarem apropant a la cita amb més probabilitat d’èxit. No és que ens estiguem enganyant a nosaltres mateixos, sinó que el que projectarem a la persona serà més o menys agradable en funció de la nostra vivència interior prèvia. Us imagineu quin desastre no aconseguir seduir a una persona que ens ha semblat encantadora perquè d’entrada hem transmès unes vibracions poc positives, a causa del nostre pensament negatiu previ a la cita? Pot passar, perquè...

3) La primera impressió es genera durant els primers 30 segons

Des de Cites a Cegues sempre ho diem: “No hi ha dues oportunitats per crear una primera impressió”... Així que, procura arribar a la cita havent aparcat les pors i els pensaments negatius i projectant una bona imatge i seguretat personal.

4) L’aparença física és la porta d’entrada

Tots sabem que el veritablement important de les persones està a l’interior però també que si no hi ha una atracció física no podrem parlar de parella amorosa sinó d’amistat. Per tant, procura vestir-te per causar una bona impressió. La higiene personal, una roba que ens escaigui i una fragància adequada a l’ocasió són suficients. Evita projectar el que no ets. Pots explotar la teva sensualitat dins del teu estil habitual. 

5) Llenguatge verbal i no verbal

No t’obsessionis en no deixar cap espai de temps en silenci. Les mirades, els somriures, un gest de timidesa,.. Tots aquests elements també són llenguatge; un llenguatge molt poderós, que a vegades sedueix més que unes paraules ben dites. Posa atenció a la teva gestualitat, a la posició corporal, al contacte visual i, si és pertinent, al contacte físic. Quan parlem de contacte físic no volem dir un apropament sexual sinó aquelles petites interaccions que farem o no en funció de si percebem que són ben rebudes. Estem parlant de contactes com: acompanyar a la parella a passar al davant amb un contacte lleuger al braç o a la cintura, ajudar-la a posar-se la jaqueta, tocar-li el braç com a símbol de centrar l’atenció i/o establir proximitat... Procura no posar-te a la defensiva, ni amb les paraules ni amb el gest. No malpensis. Si un comentari no t’encaixa o et molesta deixa passar l’emoció i més tard pregunta amb serenor el que no t’hagi quedat clar. La teva parella no està passant cap examen, procura que gaudeixi i no pas que se senti interrogada o jutjada. 

6) El gel s’ha de trencar entre tots dos

No et carreguis la responsabilitat de trencar el gel tu sol/a. Els primers instants es poden omplir somrient, fent comentaris sobre com és l’entorn i com han arribat a tenir aquella primera cita. Després cal mostrar interès cap a l’altra persona sense caure en un interrogatori policial! Recorda mostrar-te tal i com ets però sense caure en l’exageració, ni amb les paraules ni amb els gestos. Que els nervis no et facin sobreactuar...

7) Combinació explosiva: conversa, sentit de l’humor i flirteig...

Una conversa és com un partit de tenis, la pilota va d’un jugador a l’altre sense entretenir-se massa, amb un ritme més o menys regular. Hi ha pilotes que van més altes, d’altres que entren fregant la xarxa, pilotes que van fora i que cal recollir, pilotes que no aconsegueixen creuar a l’altre banda del camp, pilotes que es perden... I en cadascuna d’aquestes interaccions hi podem barrejar petites dosis d’humor, somriures, caigudes d’ulls i “emoticones” de tots tipus. El flirteig es pot anar fent espai a mesura que la conversa avança i la confiança es va fent el seu lloc.

8) Temes prohibits (en profunditat)

Com a norma general no s’ha de parlar de les exparelles. Tampoc de la mare o del pare dels fills, si se’n tenen. És un moment per parlar de vosaltres dos i no de terceres persones. Això no vol dir que si ens fan una pregunta ens haguem de negar a contestar-la o que ens haguem de posar a la defensiva, però sí que s’aconsella donar una resposta breu i tancada per seguidament canviar de tema elegantment. Els episodis de vida marcats per fets traumàtics no es recomanable tocar-los en una primera cita. Tampoc ho és parlar de política, religió o futbol. Almenys de forma aferrissada. Són àmbits en els quals l’emoció i la raó es debaten entre elles i ens poden conduir a situacions tenses poc recomanables en una primera cita. 

9) Punts forts i originalitat

Un cop superada l’etapa de trencar el gel i dels temes més generals de coneixença, cal intentar despertar l’interès de l’altra persona. Ho podem fer tot compartint alguna particularitat que ens fa únics. Podem parlar de la nostra vessant solidària, aventurera, autodidacta... Procura que no es converteixi en un monòleg. Posa atenció a les preguntes que et pugui fer l’altra persona al respecte i no t’oblidis d’interessar-te per les seves aportacions.

10) Gaudeix del moment i.., oblida’t del mòbil!

Que una cita vagi bé requereix concentració en la persona i en el moment present. Mirar el mòbil de tant en tant és, a part d’una falta de respecte, un element de distracció que et farà perdre connexió amb la persona que tens al davant. Si no pots resistir-te a passar “el parte” a alguna amiga o amic pots escapar-te al lavabo un momentet. Aquest anar i venir formarà part, també, de la cita. La teva parella aprofitarà per fer-se una idea general del teu aspecte físic i forma de caminar. 


I recorda: “Les coses no són com són sinó com som”
Si t’ha agradat, comparteix, si us plau.
Cites a Cegues