Una de les idees clau de la historia de El Petit Príncep rau en “el secret més ben guardat”, entès com allò que és essencial. Amb un text immillorable i unes il•lustracions imprescindibles, aquesta clàssica creació artística ens explica que “l’essencial és invisible al ulls”… I ara mateix, enmig d’aquesta pandèmia que ens ha agafat amb el peu canviat, és quan ens adonem del valor de les coses petites, quotidianes, properes... De tot allò que ja teníem però potser no vèiem prou... No tot el que és important és invisible, és clar, però sí que ho és, per exemple, l’amor. L’amor ens mou, ens remou, ens commou, ens equilibra, ens desequilibra... L’amor és una força invisible, però essencial; una força que requereix energia però que també la genera...
I és que d’amor n’hi ha de moltes formes i manifestacions... L’amor cap als fills, a qui de sobte hem tingut més a prop; l’amor als avis i a les àvies que, de cop i volta, hem vist més fràgils; l’amor a la parella, que de sobte s’ha fet més present; l’amor als amics, que hem tingut lluny i sentit a prop; l’amor als animals i a l’entorn natural que ens envolta; l’amor a les nostres places i carrers, que inesperadament han quedat buits; l’amor a les muntanyes, que hem vist llunyanes; l’amor a l’olor del mar, que tant hem enyorat... L’amor a la feina, al nostre lloc de treball, als nostres companys i companyes...; l’amor cap a tot el que és bo, mancat de matèria i de valor monetari...
El confinament ens ha obert algunes finestres però també ens ha tancat la porta a algunes de les manifestacions d’amor que potser anhelem... Són moltes les persones que s’han enfrontat a la pandèmia des de la solitud no buscada, imposada i sobrevinguda que ha suposat el recent finalitzat estat de l’alarma. I ara, en aquest nou període de “nova normalitat”, tot esdevé poc normal i molt nou... A ningú se li escapa que les formes de socialització que acostumàvem a practicar trigaran a tornar. Hem de renunciar, durant un temps, a festes, concerts, casaments i tota mena de celebracions o espectacles en els quals la seguretat personal i col•lectiva no estigui contemplada...
Per tant, ens trobem en un moment complicat per conèixer gent nova amb la qual iniciar una possible relació amorosa. Però no hi ha res impossible... Qui sap si recuperarem la figura de “celestina” o “celestí” (són uns altres temps) i les presentacions entre coneguts i/o amics ressorgiran..? De fet, des de Cites a Cegues podem afirmar amb orgull que hem reinventat amb èxit aquesta activitat tan antiga i, des de fa tres anys, ofereim el servei d’organitzar cites a cegues entre dues persones compatibles que busquen parella estable.
Finalment, et volem convidar a conèixer el nostre mètode per trobar parella estable. Consta de cinc passos ben senzills que trobaràs aquí
Si t’ha agradat, comparteix, si us plau.