La cultura popular ja ho diu: “Si no t’estimes a tu mateix/a, qui t’estimarà?”. Pot semblar una afirmació dura i categòrica, però és ben certa, ja que les persones que gaudeixen d’una bona autoestima resulten més atractives (en un sentit ampli de la paraula), que les que tenen una autoestima baixa.
 

Tal com va dir Oscar Wilde “Estimar-se a un mateix és l’inici d’una aventura que dura tota la vida”. Tot i que les bases de l’autoestima s’estableixen durant la infància, les persones som éssers en constant desenvolupament i això fa que la nostra autoestima pugui patir oscil•lacions en funció de les nostres vivències i de com aquestes ens afecten. Una persona pot entrar a l’etapa adulta havent crescut en un entorn segur, ric en estímuls i davant de reptes adequats a les seves capacitats i, de sobte, trobar-se davant d’una adversitat que l’obligui a sobreposar-se per tirar endavant. Aquesta nova situació pot fer trontollar la seva seguretat personal, la confiança en els altres i la positivitat davant la vida, entre d’altres. Poc podem fer respecte a l’autoestima que hem adquirit a la primera infància, però sí que podem interferir amb com l’anem construint, tot fent l’exercici de posar-nos davant del mirall i preguntar-nos a nosaltres mateixos si ens estimem prou i si ens estimem bé...

 

Estimar-se a un mateix significa interpretar de manera ajustada el que realment som i el que valem. Dit d’una altra manera, suposa acceptar les limitacions personals, volent millorar-les, i, al mateix temps, valorar els nostres punts forts personals.

 

Per caminar cap a una bona autoestima (hi ha qui s’estima poc, però també hi ha qui ho fa massa) centra la teva mirada en els següents aspectes:

 

Tots hem sentit frases de l’estil “Mira què m’ha dit!” o “Com em pot haver dit això!” I, en canvi, no hem sentit ni ens hem dit a nosaltres mateixos frases com “Mira què m’he dit…” o “Com em puc haver dit això…”. Sovint, les faltes de respecte o comprensió no vénen de fora (tot i que s’hi poden haver gestat), sinó de nosaltres mateixos. Podríem dir que mantenim un diàleg constant amb nosaltres mateixos (fins i tot en somnis) i que la manera com ens parlem ens afecta a l’autoconcepte i, per tant, a la nostra autoestima. Para atenció a les expressions taxatives que empres cap a la teva persona, com: hauria de fer..., no puc fer..., mai trobaré..., sempre em passa..., tot em surt… Aquestes expressions, a banda de ser poc respectuoses i de limitar-nos, no poden ser certes perquè no són objectives i estan basades en generalitzacions i perjudicis o parteixen de les nostres pors.  Per tant, identifica aquestes expressions i substitueix-les per d’altres que siguin més respectuoses i ajustades.  Recorda que a vegades el/la jutge/ssa més estricte i intransigent és un/a mateix/a.

 

Tens dret a viure i actuar d’acord amb als teus anhels i no pas segons què s’espera de tu. No t’ha de preocupar complaure als altres sinó viure/actuar d’acord amb el que sents i penses.  Això no és egoisme, sinó tot el contrari. Si no ets generós/a amb tu mateix/a, l’equilibri donar-rebre es trencarà, fet que no sols et perjudicarà a tu sinó també a aquells a qui, d’entrada, volies complaure. 

 

No busquis l’aprovació fora de tu mateix/a, sinó dins. Si t’agrades i t'acceptes, el teu poder d’atracció es multiplicarà. No es tracta d’agradar a tothom sinó agradar-te a tu i a les persones que vols atraure. Voler agradar a tothom ens aboca a un camí d’inseguretat i frustració constant. Amb això no volem dir que no hagis d’aprendre i millorar sinó que la teva essència té un valor incalculable i que es tracta d’evolucionar més que no pas canviar. I recorda que no t’has de comparar amb ningú. Les comparacions no serveixen per a res; només per descentrar l’atenció de tu mateix/a, per traslladar-la a l’altre/a.

 

Això no vol dir que no estigui bé ser solidari i generós. Significa que has de poder escollir el què vols fer i el què no, lliurement. Per poder escollir amb llibertat és necessari que escoltis les teves emocions, que revisis les teves creences i que et marquis els teus propis propòsits. 

 

Mai és tard per començar a prendre decisions que ens facin sentir millor. No deixis que les pors, pròpies o d’altres, et limitin, frenin… Els canvis són generadors d’oportunitats i d’il•lusions. Si desitges quelcom, analitza pros i contres i pren decisions allunyades de perjudicis, falses creences, opinions externes i pors infundades.

 

Al llarg de l’article hem posat el focus en la part mental (diàleg intern, pensaments limitadors, judicis, perjudicis, expectatives pròpies i alienes…), però per poder gaudir d’una bona autoestima no ens podem oblidar de la part física. Cuidar el nostre cos mitjançant l’alimentació, l’esport, el descans i el lleure és imprescindible si volem gaudir d’un autèntic benestar personal. 

 

Acabarem amb una frase del psicoanalista Carl Gustav Jung que confiem que t’empoderi a fer els canvis que consideris necessaris: “Qui mira cap a fora, somia; qui mira cap a dins, desperta”...

 

I ara et convidem a conèixer el nostre mètode per trobar parella estable. Consta de cinc passos que trobaràs aquí.

 

Si t’ha agradat, comparteix, si us plau.